Reportage dels jocs olimpics d'hivern a vancouver

text: Bryan Torres

Els XXI Jocs Olímpics d'hivern es realitzen a la ciutat canadenca de Vancouver, Colúmbia Britànica, entre el 12 i el 28 de febrer de l'any 2010. Després de la fi d'aquest esdeveniment, Vancouver organitzarà els X Jocs Paralímpics d'hivern entre el 12 i el 21 de març del mateix any.
La ciutat de Vancouver va ser escollida pel Comitè Olímpic Internacional per sobre de les postulacions de la sudcoreana Pyeongchang i l'austríaca Salzburg. Aquesta va ser la tercera candidatura de Vancouver a uns Jocs Olímpics d'hivern i serà la tercera vegada que els Jocs Olímpics se celebrin a Canadà, després d'estiu de 1976 i Calgary 1988.
El cost d'aquests Jocs està estimat en uns mil quatre-cents milions de dòlars canadencs. Les cerimònies d'inauguració i cloenda es realitzaran a l'Estadi BC Place, mentre que els esdeveniments esportius es repartiran entre diversos recintes a Vancouver i els seus suburbis i les pistes del centre d'esquí de Whistler, situat 125 km al nord, i el de Cypress Mountain 2.632 atletes es van inscriure inicialment per als Jocs Olímpics, superant la marca establerta pel seu antecessor, Torí 2006. Hi han diferents tipus d'esport, hi ha l'eskeleton, el trineu, snowboarding, hoquey gel, etc, de moment el país amb més medalles és Alemanya amb nou medalles tres d'elles d'or quatre de plata i dos de bronze, i el país amb menys medalles és Itàlia amb tres medalles una de plata i dues de bronze.Però el dia 15 de febrer va haber-hi una fatal desgràcia amb un jove gerodià de 21 anys que es deia NODAR KUMARITASHVILI, va morir en els entrenements de trineu al sortir disparat de la pista i impactar contra un pilar de ferro a més de cent-quaranta-cinc quilòmetres per hora, impactant primer amb el lumbar contra una protecció de la pista i seguidament impactant amb el cap contra el pilar de ferro que desgràcidament va acabar amb la vida d'aquest jove.

http://www.youtube.com/resultssearch_query=vancouver+2010&search_type=&aq=0&oq=vancouver

VIGORÈXIA
El mal del gimnas.


Vivim en una societat en la que la imatge ha adquirit casi la categoria
de religió, aquesta tendencia es el cultiu idoni per a que floreixin
patologies mentals com la vigorèxia.
La vigorèxia es defineix com un desordre emocional consistent en la
distorció de les caracteristiques físiques de mode semblant a com pasa
amb la anorèxia però a la inversa.
Els vigorèxics (la gran majoria son homes) es miren constantment al
mirall, es comparen amb els companys del gimnas y mai es veuen
satisfets. Inverteixen totes les hores possibles en fer gimnasia per
augmentar la musculatura. Avegades pateixen depresió, ansietat, culpa
y mal humor quan no poden fer exercici. Tenen mes riesc d’abusar de
substàncias adictives y perilloses com les hormones y els anabolizants.
Els vigorèxics es veuen sempre molt petits, desagradables i dèbils,
obsesionats per no ser prou musculosos, arriban ha deixar de realitzar
altres activitats socials. S’entrenen compulsivament, inclus si es troben
malalts. Tambe viuen pendents de la balança, les seves dietes solen ser
baixes en grases y riques en hidrats de carboni y proteines, barretes
energetiques de tot topus, liqüats especials, ous cruus y molta carn i llet.
La situació empitjora quan s’uneixen al consum d’esteroides i
anabolitzants. El consum d’aquestes substàncies augmenta el risc de
patir enfermetats cardiobasculars, lesions hepatiques, difunsions
erectils, disminució del tamany dels testicles i major risc de patir càncer
de prostata.
La vigorèxia es una enfermetat mental.
El principal problema consisteix en que la immensa majoria de qui la
pateix no es consideren malalts ni busquen ajuda especialitzada i sense
el tractament és impossible.
El tractament es basa en anar cambian gradualment el programa
d’exercicis per disminuir la ansietat per la pràctica esportiva intensa. Poc
a poc el vigorèxic aprendrà a controlar la seva ansietat sense obsesions
i establirà una relació de normalitat amb l’exercici fisic i el seu cos.



Nadia

Els productes ecològics

Els productes ecologics són els que s’obtenen sense utilitzar substàncies quimiques. Són aliments naturals agrícoles, vino y begudes que no presenten residuus quimics per ser denominats productes organics. Per la seva calitat els productes ecològics els podriem classificar com delicatessen, encara que avui dia es poden comprar amb facilitat fora de les botigues especialistes.

Si en els aliments que es produeixen de manera industrial es poden usar uns 3000 aditius en els ecològics nomes poden usar-se un màxim de 36. Els aliments elavorats deuen tenir un 75% d’ingredients de l’agricultura ecològica, pero avegades el percentatge es fins del 95%. Hi ha gran varietat d’aquests productes com l’oli, les conserves vegetals, formatges, café, esparrecs, llegums, etc.

La salut es la nostre principal preocupació per aixó el consumir productes quimics es nociu i a de més perjudica el medi ambient, per aixó els aliments ecologics ens proporcionen un aport nutricional mes complert que els aliments convencionals i les seus efectes en l’organisme son mes positius, contenen entre un 40% i un 60% mes de vitamines i minerals que els convencionals. Ens aporten més resistencia devant les enfermetats y es conserven millor. Però està la part negativa i es que aquests aliments son mes cars que els convencionals encara que en els ultims any s’esta reduint el preu per la demanda dels consumidors.
A de més de les ventatges per el medi ambient i la salut, la horticultura ecològica pot convertir-se en una alternativa d’oci per la gent que viu en las grans ciutats. Algunes d’ellas estan començant a ficar-se de moda "horts ecològics urbans" siguent "una manera d’entrar en contacte amb la naturalesa".
És molt important a l’hora de cultivar un hort d’aquestes característiques, de varis productes autoctons perque la viodiversitat ofereix millors resultats i protegeix més els productes de les plagues i enfermetats.



Nadia

Reportatge Guillermo

LA BICICLETA BAIXA ELS FUMS A LA CUITAT.

Text:

Un estudi de la Comisió Europea ha titulat "en bicicleta, fins ciutats sense mals fums".

S'estima, a base de l'experiència de Graz (Austria), que si un terç dels desplazaments en cotxe es fessin en bicicleta es guanyaria un 39% de temps en els trajectes, s'estalviaria un 30% en el seu cost i es reduiria un 25% la contaminació.

El Pla d'Estalvis Energètic de Miguel Sebastián "Ministre d'Indústria" escribia:

Ara ens queda la recuperació de la bicicleta com una gran alternativa de mobilitat urbana i sostenible.

A Espanya, Barcelona ha impulsat la reintroducció de la bicicleta a la ciutat. Sevilla n'es un exemple de com passar, en dos anys, d'una presència tímida, a una auténtica eclosió de ciclistes, grácies a la seva red de 80 km, i un servei públic de prèstecs de bicicletes.

Reportatge Bryan

La ciutat de Berlin, és el millor vedat de caça?

Text: Bryan Torres Mudarra

Així ho pensen a Berlín, on l'Ajuntament ha autoritzat la mort a tir net dels mes de 10.000 senglars salvatges que viuen en els parcs i jardins d'aquesta ciutat alemanya. Diuen que hi ha molts, cada vegada més, que són perillosos doncs provoquen accidents de tràfic i poden atacar a les persones, i per això demanen ajuda als caçadors per exterminar-los.

D'acord amb BBC Món, l'any passat es van caçar uns 3.000 senglars en tota la ciutat, dels quals més de 500 van ser morts en ple centre, el que ja llavors va suposar un augment del 60% respecte a l'any 2007. La mesura està enfrontant als berlinesos.

Alguns gaudeixen d'aquesta matança ? De l'oportunitat de poder fer batudes de caça enfront de la seva casa, i fins i tot alguns obtenen així un ingrés extra venent la seva carn a 15 euros el quilo, tots ells sota l'excusa d'estar fent un favor a la capital i el seu medi ambient.

Però altre important sector està radicalment en contra d'aquesta matança, horroritzats per la mort massiva d'uns innocents animals que són pacífics i urbans, adaptats a alimentar-se de les nostres escombraries.

Reportatge de Nadia, Guillermo i Bryan

La caça del senglar al nort-est dels Pirineus

Aquesta temporada de caça ha estat poc abundant, ja que no s'ha sobreexplotat la reproducció del senglar en les zones del sud de França i en el nort-est dels Pirineus . Ja que aquesta temporada 2009-2010 a la serra de la Albera a hagut un 50% menys de senglars respecte a les últimes cinc temporades, i això ha ocorregut per culpa de caçadors irresponsables per matar a senglars de poques setmanes de vida i fins i tot femelles embarassades i de matar molts senglars setmanalment durant sis mesos que és el que dura la temporada de caça. Aquesta temporada en els territoris on el senglar és molt abundant a hagut un petit porcentage menys respecte a altres temporades. Alguns vedats on en bones temporades de caça del senglar es pot anar a caçar del costat espanyol és Agullana, Cues,Espolla, San Climent ... i del costat francès Banyuls, Argeles, Montesquieu, Arles sur Tech... A la nostra opinion hauria d'haver més vigilància respecte als caçadors irresponsables.

Secció dels intercanvis i viatges de L'IES LLANÇÀ

Hola!!

Nosaltres en Guillermo, la Nadia i en Bryan volem redactar la secció dels viatges i el intercanvis de les classes de tot l'institut.

Nosaltres redactariem aquesta secció de la revista diguent que fa cada curs i els dies on estan dede viatge o de intercanvi, amb imatges per ensenyar que les sortides que fem en aquest nostre institut són molt bones i a més a més molt divertides. Escriuriem tot el que poguèssim de totes les sortides perque tothom estigués ben informat sobre el que passa i el que deixa de passar.


Esperem que visiteu la nostra revista!!!!!!